Informacions i desinformacions gratuïtes

Per David Ros, director de Sabadell press. Publicat a Sabadell press edició 141, página 8.

Benvolguts lectors i lectores, en els 4 anys de trajectòria de Sabadell press, mai hem publicat editorial, ni carta del director, perquè el nostre mitjà té una vocació purament informativa i sempre hem pensat que els ciutadans de Sabadell tenen dret a tenir la seva pròpia opinió, i per poder tenir-la, han de conèixer de primera mà les informacions de la forma més objectiva i plural possible. Dit això, demanem disculpes als nostres lectors més fidels, per utilitzar, per primera vegada en 4 anys, el nostre mitjà per donar a conèixer una situació que ens esgota i que no puc ni podem callar més temps.

La setmana passada es van anunciar els tancaments immediats dels diaris “Més Sabadell” i “Més Terrassa”. En el cas de “Més Sabadell”, volem recordar a tothom que ja havia tancat al mes de juliol. “Més Sabadell” va néixer a l’abril de 2006, gestionat com a franquícia per Canal Català Vallès. Des del primer dia ells mateixos i tots els personatges públics que vàren opinar en la seva primera edició s’enorgullien de tenir “el primer diari gratuït de Sabadell”. Senyors, em sembla vergonyós. Des d’aquest mateix moment, sabia que el projecte no funcionaria, perquè crec que s’ha de tirar endavant per mèrits propis i no tractant de fer ombra (per no dir “eliminar”) la competència que òbviament existeix. Recordem que Sabadell press va néixer el 22 de desembre de 2003, sent pioners en premsa gratuïta en format diari amb vocació informativa, a la ciutat de Sabadell. A més cal recordar que a Sabadell press utilitzem com a eslògan “el diari gratuït de Sabadell”, registrat a l’oficina de patents i marques. Però això només era el principi.

Sabadell press mai en 4 anys ha rebut cap tipus de subvenció, ni per part de l’Ajuntament de Sabadell, ni per part de la Generalitat ni de cap altre organisme. Sabadell press ha estat, està i estarà possible, gràcies als anunciants, clients que desde fa 4 anys han dipositat una confiança en el nostre mitjà i en la nostra empresa. Actualment la publicitat ocupa gairebé el 50% del diari, mentre l’altre 50 % correspon al contingut. Penso que això és patent i el diari parla per si mateix. Evidentment, quan vam començar a editar Sabadell press, vam oferir publicitat a l’Ajuntament, però la seva resposta va ser “ho sentim, però no fem publicitat als gratuïts, si entrem en un, hem d’entrar en tots”, vam suposar que es referien a altres publicacions del tipus revistes, etc., vam entendre la seva resposta i vam continuar amb la nostra tasca. La nostra sorpresa arriba quan en sortir “ Més Sabadell”, gestionat per Canal Català Vallès, veiem que l’Ajuntament de Sabadell hi publicaba publicitat. Així doncs, més de dos anys després del primer intent, el nostre director de publicitat torna a parlar amb l’Ajuntament, per demanar alguna explicació, i l’Ajuntament respon que hi ha acords o convenis especials. Això mateix passa amb empreses de la ciutat com Caixa Sabadell i algunes altres. Nosaltres hi trobem un sentit a tot això. Jutgin per vostès mateixos.

Però això no és tot, sembla que públicament durant 4 anys, Sabadell press hagi estat “invisible” als ulls d’alguns organismes de la ciutat. El setembre de 2006, a la recepció de Festa Major a la Bassa de Sant Oleguer (on es van repartir diaris “Més Sabadell” a tots els assistents, fet sense precedents) els convidats podiem trobar una publicació editada per l’Ajuntament de Sabadell: “Sabadell és així”. La finalitat d’aquesta publicació era informar del que és la ciutat de Sabadell, al turisme. A l’apartat de mitjans de comunicació resulta que no apareix Sabadell press. Resposta de l’Ajuntament: “ha estat un error, no haviem comptat amb vosaltres”. Personalment em va fer gràcia la frase perquè no m’encaixava amb el fet que a la nostra redacció, gairebé cada dia, trucaven ells mateixos per confirmar assitència a rodes de premsa i actes, en algunes ocasions, fins i tot, fora dels nostres horaris personalment als nostres redactors. D’acord, queda clara quina és la nostra situació. Davant la nostra reacció, unes setmanes més tard, l’Ajuntament publica una segona edició on, ara sí, ens inclouen a l’apartat de mitjans de comunicació. Ara per ara, les nostres relacions són bones, de fet mai no han estat dolentes en l’àmbit professional.

Sabadell press ha estat i està sempre en constant evolució. Una de les millores que vaig voler dur a terme va ser distribuir Sabadell press en tots els bars, restaurants i cafeteries de Sabadell, amb la finalitat que tots els ciutadans tinguéssin la oportunitat de llegir Sabadell press, aconseguint amb un sol exemplar moltes lectures, conscients del fet que l’absorció del diari en els nostres expositors és molt ràpida i no triguen en buidar-se. Em vaig posar en contacte amb la única empresa de distribució de premsa que em consta que existeix a Sabadell, la mateixa que distribueix “Diari de Sabadell”. Em presenta pressupost, l’acceptem, i ens posem a treballar en un llistat de més de 700 bars i restaurants, moltes hores de feina per donar forma i possar en marxa aquesta millora. Llavors rebo una trucada del gerent de l’empresa: “David, ho sento, però he tingut una reunió amb Diari de Sabadell i no puc trebllar per a tú”. Si treballaven per a nosaltres, “Diari de Sabadell” deixaria de treballar amb ells i, segons ens va explicar el gerent, aquesta era la seva font principal d’ingressos. Un altre cop més, acceptem, callem i continuem amb la nostra feina.

Tot això són només alguns exemples. Durant 4 anys, hem estat “vetats” de mil formes diferents. Les més absurdes i patètiques, eren de la mà d’altres mitjans. Hem dut a terme moltíssimes col·laboracions, com per exemple amb les Fires de Sabadell organitzades per Solé & Arcos (empresa que sempre ha comptat amb nosaltres i ens ha tingut en compte per a tot, cosa que agraïm enormement), col·laboracions en campanyes solidàries amb entitats, etc. Hem arribat a veure els mateixos anuncis que hem publicat a Sabadell press de fires, entitats, etc, on havia d’aparèixer el logotip de Sabadell press a l’apartat de col·laboradors, on misteriosament el nostre logotip havia desaparegut. A veure, els mitjans de comunicació no tenim cap dret a modificar un anunci que ens envien, i molt menys eliminar el logotip que no ens interessa, quan aquest forma part d’una col·laboració que existeix. Increïble però cert. L’últim cas, al “Diari de Sabadell” del passat divendres dia 7, pàgina 6, anunci de Creu Roja. Què hi ha al costat esquerre del logotip del Contrapunt? Nosaltres no veiem res. Quin misteri…

Tot això que he explicat ve amb motiu de la publicació el passat divendres d’un article al diari “ASabadell+”, en la meva opinió personal “fent sang” de la notícia del tancament de “Més Sabadell”. Fem memòria. Juliol de 2007: “Més Sabadell” deixa de sortir (de forma precipitada, tal i com critiquen ara en el seu article de divendres dia 7), però al setembre no torna, apareix “A Sabadell+” que en la seva primera edició explica que és una millora de “Més Sabadell”, i per tant una continuació del projecte. Als pocs dies, ens arriba a tots els mitjans un comunicat de l’empresa franquiciadora de les capçeleres “Més”, desmentint això e informant que aquesta nova capçelera no té cap relació amb el “Més” i que dintre de poc ells mateixos tornarien a editar “Més Sabadell”. “ASabadell+” no ha rectificat en cap moment, però ara sí que tenen lloc per a dedicar gairebé una pàgina sencera, amb gran titular i fotografia a color “El personal acomiadat denuncia els diaris “Més Terrassa” i “Més Sabadell”. Ja n’hi ha prou de manipular el lector en benefici propi.

Senyors lectors, tal i com he començat, mai he publicat una carta ni una editorial, ni cap reflexió personal. Demano disculpes novament per utilitzar el meu propi mitjà, però 4 anys de silenci són molts anys, i el panorama comunicatiu de la ciutat, les anades i vingudes i les desinformacions poden amb mi. No voldria que els ciutadans tinguéssin una mala opinió generalitzada de tots els mitjans, sense conèixer com son les coses. Es un llàstima que les notícies de la setmana passada em facin reaccionar d’aquesta manera. Gràcies a tots els lectors i anunciants que confien cada setmana en nosaltres.